PERIPATÈTIC
Poema de Beatriz Azevedo.
Traducción para el Catalán : Carles Hac Mor
he donat el primer pas enrera I jo em pregunto per què estic caminant d’esquena ara en aquest moment allò que em mou per on no veig veient a terra les lletres que mai he vist a terra perquè sempre estàven en altres llocs però mai sota els meus peus com ara jo trepitjant les paraules abans mateix de saber amb els ulls trepitjant amb els peus el peu de pàgina del llibre de la ciutat que aquest carrer escriu per a qui veu des dalt per a qui vola veient el moviment dels automòvils dança de bauhaus o per a qui camina qui és la dança com vostè per exemple peripatètic caminant d’esquena molt curiós per exemple o coratjós per exemple o o o tonto o crític trobant tot aixo una bestiesa un viatge de tornada un Vudu una buidor o en darrer cas una mariconada de part meva o fins I tot una obra d’art del llenguatge la conversa inconsistent de poeta remolins de paraules en la liquadora les pells de ceba pelant paraules cuinant la prosa pas a pas passant d’una línia a l’altra baixant aquesta escala quants esglaons encara la poesia lliscará en el temps desesperar-me en aquesta suspensió que sembla no tenir fi però té sí una sorpresa
:
ara girarem aquesta pàgina girar aquesta cantonada en la mateixa màquina en moviment perpetu de caminar damunt les paraules ara barrejades com l’ombra de les altres com l’eco de les cantonades trencades bruscament com clots enmig de la frase un poema sobre la meitat del poema exibir-se del poema festejar la ciutat parar la ciutat per llegir el poema passar així la ciutat dins el poema la ciutat ser el tema llegint-se en aquest poema que és un problema per a la ciutat caminant darrera de les paraules amb aquest ham pescant peixos per a menajr sota de la sola de la meva sabata en plena metrópolis jo caminant lentament mentre tot va al galop jo ací caient en aquest cop en aquesta trampa que m’ailla en el centre de les paraules d’un poema esdrúxulo um luxo de poema explícit sujo com forats enmig dels edificis un poema difícil d’exibir-se en els mitjans en certs mitjans que només justifiquem els fins un poema mig sense fi que no creu en la fi del poema I que vol parar la ciutat per llegir el poema passar així la ciutat dins el poema la ciutat ésser el poema del futuro ara tema d’aquest poema que és un regal per a la ciutat